La processionària del pi és un insecte que de manera natural es troba en equilibri als nostres boscos autòctons de l’àrea mediterrània sobre totes les espècies de pins; en ocasions, com a conseqüència de condicions climàtiques o d’actuacions humanes, se solen produir desequilibris als boscos naturals, el que genera un veritable problema pel seu control.
Aquest any, s’han reportat casos al novembre degut a les temperatures més càlides de l’habitual en aquesta època hivernal.
Durant l’estiu, la femella posa els ous entre les fulles dels pins.
Passat un mes, neixen les erugues que s’agrupen i construeixen una espècie de niu de pèls sedosos de color blanc en una zona superior del pi, d’on surten només per alimentar-se. Van fent diferents canvis i els creixen uns pèls urticants.
A finals de l’hivern baixen del pi alineades una rere l’altra; juntes busquen un lloc adequat per enterrar-se i transformar-se en crisàlide.
Precisament és aquesta forma de desplaçar-se en línia que crida l’atenció dels nostres gossos i poden entrar en contacte accidentalment amb la toxina que segreguen els pèls que cobreixen el seu cos.
És molt evident la costum de desplaçar-se en filera; d’aquí ve el nom en referència a les processons.
Com pot afectar als gossos?
Els gossos acostumen a tenir contacte amb les erugues per via oral o bé per via ocular, i en poc temps els provoca una reacció d’urticària intensa que ve acompanyada per una salivació excessiva, malestar, inflamació de la llengua, dolor, algun vòmit i una conjuntivitis greu als ulls. En els casos en què arriben a llepar-les o a ingerir-les, s’observa una lesió vermellosa a la llengua que ràpidament evoluciona a un color morat o negre (necrosi). Si hi ha una resposta inflamatòria generalitzada el gos pot acabar morint per un xoc anafilàctic ja que se les seves vies respiratòries es troben compromeses.
El contacte de la processionària del pis amb la llengua pot arribar a ser mortal, mentre que el contacte amb els ulls els pot fer perdre la visió: la reacció al·lèrgica en la conjuntiva i la còrnia genera necrosi i una gran inflamació amb dolor o, inclús, pot desencadenar un despreniment de retina.
Símptomes: com detectem que el gos ha estat afectat per la processionària?
El cas més habitual és el del gos que, després d’haver passejat pel bosc, comença a gratar-se els ulls, els té inflamats, parpelleja de manera especialment freqüent (blefaroespasme) o es queixa de dolor.
Habitualment els símptomes són molt ràpids, molt aguts i molt greus.
És molt important explicar als propietaris de mascotes que en alguns casos també pot succeir que si el passeig ha estat a la tarda, els símptomes comencin a la nit, i no ens adonem fins el dia següent, quan l’animal es lleva estrany, es queixa o no es vol moure.
Tractament
S’han d’eliminar tot els pèls de la superfície de la còrnia i de la conjuntiva. Per això és necessari entrar a quiròfan, però sovint serà necessari sedar l’animal per poder treballar bé amb l’ajuda de microscopi.
Després del rentat, s’aplicarà tractament mèdic agressiu.
S’aplica un tractament a base de corticoides.
Pot ser necessari aplicar antibiòtics tòpics i per via oral i antiinflamatoris.
També és molt important fer un seguiment als pocs dies per comprovar que les lesions estan cicatritzant correctament.
Si l’actuació és un o dos dies després, ja no serà possible extreure els pèls, perquè s’hauran dissolt en la superfície de la còrnia. En aquest cas, s’haurà de netejar bé la zona i aplicar tractament tòpic o amb pastilles.
Només en alguns casos pot ser necessària la intervenció quirúrgica, quan les lesions són profundes. En general, una actuació ràpida pot portar a la curació total.
Pronòstic; riscos i complicacions
Quan arribem a temps, el tractament és molt eficaç i els animals responen molt bé.
Si triguem en actuar, es poden produir lesions ulceratives amb molta inflamació i molt de dolor.
En casos més extrems poden aparèixer uveïtis, o també complicacions en la retina degudes a la inflamació de la coroides, que pot desencadenar un despreniment de retina i la pèrdua de la visió.
És molt important aconsellar els propietaris sobre com deuen actuar en aquests casos i donar informació rigorosa ja que poden salvar la vida de l’animal.
Quina és l’actuació immediata?
- Traurem el gos de la zona on hi ha erugues.
- Es pot intentar banyar la boca amb aigua, però mai intentar fregar la llengua perquè farem que es trenquin més els pèls i per tant, s’alliberarà més toxina.
- L’aigua calenta inactiva la toxina. Si en tenim a l’abast podem mullar bé la boca intentant que no empassi.
Seguidament, en la mesura del possible, hem de buscar un centre veterinari proper i portar a l’animal immediatament.
Com podem evitar-ho?
És recomanable evitar zones de pinars molt infestades durant les setmanes que té lloc aquesta migració, especialment dies de fort vent que pot fer caure els nius a terra (els nius també són urticants perquè contenen grans quantitats de pèls).
FARMACIOLA PRIMERS AUXILIS Si acostumes a anar sovint a la muntanya és imprescindible tenir uns coneixements mínims de primers auxilis cap al nostre gos i portar una farmaciola amb uns mínims per atendre emergències com el cas del contacte amb la processionària del pi. Els fàrmacs recomanats per aquests casos de picades són els corticoides d’acció ràpida i en format injectable.